El sorell és un peix blau gras (cada 100 g aporten 7 g de greix). Aporta elevades quantitats d’omega-3, que comporta molts beneficis per a la nostra salut, com és el reduir el risc de malalties cardiovasculars, al reduir els nivells de colesterol i triglicèrids de la sang, a més d’altres com són beneficiar les lesions cutànies. L’omega-3 combinat amb calci, retarda la pèrdua de massa òssia i augmenta la densitat dels ossos.
Es tracta d’una espècie popular de preu relativament baix, i és un peix ric en proteïnes d’alt valor biològic, en vitamines del grup B, vitamina A i vitamina D, i destaca l’aportació en minerals com ara ferro, magnesi i iode.
És de l’ordre Perciformes i familia Carangidae.
De cos fusiforme, allargat, poc elevat i, lleugerament, comprimit. Escates petites i llises. Rostre obtús. Ulls grossos amb pupil·la adiposa, ben desenvolupada. Boca grossa, obliqua i dents petites, en una sola filera. Dues aletes dorsals, la primera formada per espines; una anal, relativament curta, amb 3 espines; les pectorals i la caudal.
Coloració del dors negre blavós, amb els flancs argentats i el ventre blanquinós. Té una petita taca negra a la vorera superior de l’opercle. Les aletes són de grises a vermelloses.
Espècie pelàgica migradora litoral. Forma grans bancs prop de la superfície i la línia de costa fins als 50 m de profunditat. Els juvenils solen estar associats amb meduses, així com als objectes flotants. S’alimenta de petits peixos, crustacis i calamars. Arriba a la maduresa sexual quan té una longitud a la furca de 20 cm; la reproducció té lloc de gener a abril.
Llargada normalment entre 10 i 30 cm, talla màxima 60 cm, i sol pesar entre 300g i 1 kg. La talla mínima legal de captura és de 12 cm.
Es troba a tota la Mediterrània, rarament a la mar Negra. A l’Atlàntic Oriental, d’Islàndia al Senegal (incloent-hi les illes Madeira, les Canàries i Cap Verd).
Forma part de la pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb arts de platja,tresmall, encerclament, volantí, palangres i de ròssec. A la Mediterrània hi ha dues espècies més del mateix gènere (Trachurus trachurus i Trachurus pfcturatus), amb les quals s’acostuma a confondre.
