La sípia és un mol·lusc cefalòpode, de la mateixa familia que el calamar o el pop. És una espècie abundant, i de gran interès comercial, gràcies a la seva popularitat a la cuina mediterrània i compta amb un alt valor nutricional. Destaca el seu abundant contingut en iode, indispensable per al desenvolupament dels nens i per al correcte funcionament de les cèl·lules. A més, també ajuda a tenir cura del cabell i les ungles. També conté vitamina E, que ajuda a protegir el sistema immune i protegeix a l’organisme dels atacs dels radicals lliures. No obstant això, el seu consum s’ha de fer amb moderació, ja que es tracta d’un aliment amb alt contingut de colesterol.
La seva versatilitat permet elaborar una infinitat de plats, des de la seva elaboració a la planxa fins arrossos o guisats. A més, també és comú aprofitar la seva tinta a la preparació de pastes i arrossos. Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresca, refrigerada, congelada i salada.
És de l’ordre Sepioloidea i familia Sepiidae.
De cos robust i aplanat dorsoventralment. Tentacles robustos, unes tres vegades més llargs que el braç més llarg, i amb cinc o sis fileres longitudinals de ventoses. Coloració variable, d’un marró grisenc molt pàl·lid a un marró fosc jaspiat. Ratllat als adults sexualment madurs, més marcats als mascles.
La longitud del mantell sol fer entre 15 i 25 cm, com a màxim 35 cm, i pot pesar entre 50g i 1 kg. La talla mínima legal de captura no està regulada.
És una espècie demersal, nerítica, sobre fons sorrencs, fangosos, o coberts d’algues i fanerògames, de la costa fins als 200 m, abundant a partir dels 100 m. Efectua migracions cap a la costa per reproduir-se. La posta es realitza en aigües someres durant tot l’any, sobretot de febrer a octubre. Els ous són característics per l’embolcall pigmentat negre o marró fosc, i perquè es fixen en tiges d’algues i posidònies. Viuen un màxim de 18 a 30 mesos. S’alimenta de gambes, crancs i peixos.
Es troba a tota la Mediterrània, i a l’Atlàntic, del Marroc a Escandinàvia.
Es pesca de manera industrial, semiindustrial i artesanal, amb arts d’arrossegament, tremall, palangre, gàbies, nanses, línies de mà i potera.
Proposta de recepta:
Sípia a la bruta
