El musclo o clòtxina és un mol·lusc marí molt apreciat a la gastronomia mediterrània, i de tota la península. Com altres bivalves, són animals marins filtradors que viuen fixats al fons marí.
Té 2 conquilles allargades, de contorn punxegut davant i i comprimit i arrodonit darrera. Escultura externa formada per marques de creixement. Color negre violaci per fora i gris blavós blavós per dins. Les pot obrir i tancar, i no les canvia mai.
A l’interior, de tonalitat taronja, hi ha la part tova de l’animal.
S’alimenta de plàncton, que captura per filtració.
És de l’ordre Mytiloidia i familia Mytilidae.
Llargada normalment d’uns 8 cm. No està regulada ni té talla mínima legal.
Viu en colònies enganxat sobre fons rocosos, sorrencs o fangosos, fins als 40 m de fondària, gràcies a unes fibres dures anomenades bissus. Generalment està fixat a les roques, però pot deixar-se anar i recórrer petites distàncies. Només viu en zones batudes per les onades o amb marea, de poca profunditat. Forma freqüentment comunitats molt denses, de més de 1.000 individus per metre quadrat. A les aigües del nord d’Europa, se’ls pot trobar en objectes flotants.
Es troba a tota la Mediterrània, incloent el mar Negre, i a l’Atlàntic, de les illes Britàniques al Marroc.
És propi de l’oceà Atlàntic. L’espècie pròpia del Mediterrani és el Musclo de roca (Mytilus galloprovincialis), més petit i més ample.
És una espècie molt apreciada. Explotació intensa, a partir de bancs naturals o de parcs artificials especialitzats. S’agafen amb les mans o amb l’arrossegament, dragues, rastells o a mà. Cultiu en cordes que estan suspeses a casetes flotants o amb boies.
Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat o en conserves.
