El mero és un peix blanc semi-gras, de carn molt apreciada pel seu sabor i baixa aportació calòrica, ja que conté 6 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible. El seu contingut en proteïnes no és molt elevat, si bé aquestes són considerades d’alt valor biològic i contenen tots els aminoàcids essencials. Posseeix diferents vitamines, destacant les del grup B, com B2, B3, B6, B9 i B12. I també minerals: potassi, fòsfor i magnesi, si bé les quantitats en què es troben són mitjanes si es comparen amb la major part dels peixos.
És de l’ordre Perciformes i familia Serranidae.
De cos robust i una mica comprimit a la part del darrera. Boca molt gran, amb la mandíbula prominent. La coloració general és marró xocolata, clapejada de taques blanques o de color groguenc; a vegades, amb bandes fosques verticals. Aleta caudal orlada de blanc.
Pot medir entre 20 i 80 cm, eventualment fins a 150 cm, i pot pesar entre 2 i 50 kg. La talla mínima legal de captura és de 45cm. Viu entre 40 o 50 anys.
Espècie demersal sobre fons rocosos i sorrencs, prop dels herbers de Posidonia i Zoostera, entre 8 i 100 m de fondària. Molt sedentari. Són carnívors, s’alimenten voraçment de peixos, cefalòpodes i crustacis. Hermafrodita proterogínic (són femelles fins als 9 o 12 anys i després es converteixen en mascles). Arriben a la maduresa sexual als 40 cm (femelles) i 80 cm (mascles). La reproducció té lloc a l’estiu.
Es troba a tota la Mediterrània, excepte a la mar Negra. A l’Atlàntic Oriental, des del sud de les illes Britàniques fins a Sud-àfrica, incloent-hi les illes Açores, Madeira i Canàries. A l’Atlàntic Occidental, des de les Bermudes fins al Brasil.
La seva captura forma part de la pesca semiindustrial (Sicília), de l’artesanal i l’esportiva. Es pesquen amb tremalls i palangres de fons, línies de mà, arpó (caça submarina) i amb arts d’arrossegament.