CONEIX LA LLOTJA
ELS ORÍGENS
La bellesa i atractiu de l’antiga subhasta «a veu» s’ha perdut totalment amb la nova subhasta automatitzada. S’ha passat de l’encís del comerç basat en les relacions personals a l’eficàcia i rapidesa dels ordinadors. No podem dir si això és millor o pitjor, però sens dubte és absolutament diferent. A tall de comparació entre una i altra forma de subhastar, incloem ací el text revisat de la primera edició d’aquest llibre sobre el desenvolupament d’una subhasta que ara ha passat a la història:
Per vendre el peix, després d’haver demanat tanda, els pescadors posen, ordenadament, les caixes de peix damunt el terra de la llotja (l’actual «cobert» del qual parlàvem més amunt). Antigament, cada patró subhastava el seu peix, però ara ho fa un treballador de la Confraria. Els compradors es posen tot al voltant de les caixes i l’encantador (el qui subhasta) comença a «encantar» el peix. El preu el posa l’encantador i la subhasta ésa la baixa, és a dir, comença amb una quantitat i va baixant el preu fins que un dels compradors, amb un crit, l’atura, volent dir que compra aquella caixa o lot. A la subhasta sempre es parla en duros (cinc pessetes)i en roves (10 kg). És a dir, si l’encantador ha venut una caixa a 300 duros la rova, vol dir que el comprador ha de pagar 150 ptes. per quilo de peix. No es fa així, però, quan se subhasta el peix de les barques de llum. En aquesta venda, l’encantador ven «a ull» i el peix no es pesa, sinó que es ven a preu per caixa. Per exemple, l’encantador ven 30 caixes de fusta de sardina i un comprador l’atura quan el primer diu: «150 duros». A les hores, el comprador pot agafar totes les caixes que vulgui pagant-ne 150 duros per cada caixa, independentment del pes del peix que hi hagi en cadascuna.
Una altra cosa que cal saber per anar a la subhasta és el significat de les «bandes». Cada banda són 100 duros. Aquesta unitat es fa servir per a evitar d’haver de cantar una xifra massa llarga. Per exemple, si l’encantador comença a subhastar amb 399 duros diu: «En tres bandes i noranta-nou». Aleshores, ensenya tres dits i només diu:«Noranta-nou, noranta-vuit, noranta-set, etc.» Si ningú l’atura abans d’arribar a zero, a les hores ensenya només dos dits i comença de nou amb noranta-nou duros i així successivament, sempre a la baixa.
SUBHASTA ACTUAL
En la actualitat, com dèiem, la transformació ha estat radical. El nou edifici de la llotja és una construcció baixa i quasi cilíndrica, amb vidre a la part més alta. Té una porta d’entrada per a les persones i una cinta mecànica que la travessa de banda a banda, amb la sortida vers el cobert que feia d’antiga llotja. És a dir, si tenim el mar a l’esquena, l’entrada del peix a la llotja es fa per la banda a la nostra esquerrai la sortida del peix ja venut, per la dreta. L’interior de la llotja és força senzill: a la part baixa, i travessant-la, hi passa la cinta transportadora.
A les parets i a diferents nivells hi ha bancs per asseure’s els compradors i les persones autoritzades. Unes connexions per polsadors electrònics on s’asseu la gent serviran perquè el comprador pugui participar en la subhasta. Un rètol també electrònic permet a tothom veure les dades del peix que es ven, com ara l’espècie, el pes, el preu, etc. Un sistema d’aire condicionat manté l’ambient a una temperatura confortable.
Quan una barca porta el peix a subhastar, va posant les caixes damunt la cinta transportadora.Just abans que aquesta travessi la paret per penetrar a la llotja, hi ha una petita cambra de vidre on una persona de la confraria ,mitjançant un ordinador, introdueix les dades que calen per a la venda i les posteriors operacions d’estadística i liquidació econòmica. Un cop feta aquesta operació, la caixa entra a la rotllana de la llotja i en el rètol electrònic hi apareixen les dades que interessen per a la venda. L’indicador que mostra el preu de sortida començarà a canviar baixant constantment el preu fins que algun dels compradors premi el polsador indicant que adquireix aquella caixa. Aleshores, i abans que aquesta surti per l’altra banda de la llotja i passi a estibar-se per carregar-se posteriorment a un camió, un dels components del sistema informàtic imprimirà i hi afegirà una etiqueta amb totes les dades necessàries i,a més, el preu de venda.
Els compradors que trobem a llotja són peixaters i majoristes. Els primers tenen botigues o parades en un mercat i després venen directament al públic el peix que han comprat. Els majoristes poden tenir peixateries, però n’hi ha molts que tenen parades al Mercat Central del Peix de Barcelona (a Mercabarna), per exemple, on el peix es torna a vendre a altres peixaters. De compradors en vénen de tot arreu. Molts són de la mateixa vila, d’altres dels pobles del voltant. També en vénen de Terrassa, Barcelona, Saragossa, Madrid, el País Basc, etc. Els grans majoristes s’enduen el peix per fer-ne conserves i, fins i tot, se n’exporta a altres països.
LOCALITZACIÓ
La nova llotja és un edifici a tocar del cobert on fins fa molt pocs anys es feia l’antiga subhasta. Actualment, aquest cobert es fa servir per a estibar temporalment les caixes de peix que s’han subhastat abans de carregar-les als camions que les distribuiran pels mercats. A l’altra banda d’aquest cobert, i a la primera planta de l’edifici de la Confraria, hi ha unes dependències d’aquesta on els treballadors s’encarreguen de les tasques administratives, econòmiques i de gestió de la subhasta.
HORARI
ELa llotja s’obre dos cops el dia:
- Al matí per subhastar el peix de les barques de llum.
- A la tarda, a dos quarts de quatre, per a la subhasta del peix pescat amb els altres oficis durant el dia.