Encerclament

L’encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix a situar una barca petita amb un focus a l’aigua i amb una barca molt més gran, que amb l’ajut d’una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura els peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany. El nombre de tripulants que van al vaixell és entre deu i tretze i capturen els peixos prèviament detectats amb màquines específiques. Popularment als pobles de la costa catalana, l’embarcació emprada en aquesta tècnica es coneix com a tranyina o traïnya, que prové del mot teranyina en referència al tipus de xarxa i la forma d’emprar-la.

Amb aquest nom coneixem la xarxa amb què pesquen les barques de llum i amb ella fan l’encerclament o «cèrcol». Pel que fa a la forma, la xarxa és gairebé rectangular i mesura, si fa no fa, uns 175 m de llargada i entre 50 i 100 m d’alçada, per posar un exemple. Els extrems de la xarxa s’escanyen per la part de baix per acabar en punxa a la part del buldau de suros formant el que s’anomenen les cues. A la part de dalt de la cinta hi ha una corda més o menys gruixuda que travessa un munt de flotadors plàstics de forma tòrica i distribuïts en tota la seva llargada. Aquesta corda és el buldau de suros. A la part de baix, la cinta va amarrada a una corda totalment farcida de ploms; és el buldau de ploms.

A determinats intervals i en el buldau de ploms s’hi lliguen unes anelles amb una corda i per dins seu hi passa la sàgola, que és una corda gruixuda que serveix per a tancar l’art per sota estrenyent-lo (cenyir en llenguatge mariner).

La pesca amb aquest art comença de nit, entre les onze i les dotze, i rarament acaba més tard de les vuit del matí. De tota manera, depenent de l’època de l’any, aquest horari pot variar. La barca de l’art surt del port amb el bot o els bots de llum remolcats per la popa i va navegant sense seguir un rumb determinat però vers on el patró intueix que pot trobarhi les moles de peix. No hi ha caladorsestrictament delimitats per a aquesta pesquera. El patró va observant el sonar i la sonda fins que hi detecta una mola de peix.

Quan el patró considera que ha trobat la mola de peix que cercava, es deslliga el bot de llum i se’l deixa a la deriva. Aleshores, els mariners d’aquest bot encenen els llums per atreure el peix, que pugi a la superfície i, sobretot, que perdi contacte amb el fons marí; altrament, podria fugir per sota la xarxa. L’espera és més o menys llarga. Quan el patró considera que el peix és prou lluny del fons, desperta la resta dels mariners i, tot seguit, es cala ràpidament la xarxa, que cau com una cortina encerclant la mola de peix, fent un cercle al voltant del bot de llum i a una certa distància d’ell.

A bord de la barca de l’art s’uneixen les dues cues de la cinta i, tan ràpidament com sigui possible, i amb l’ajut d’un gigre, es tiba la sàgola, que estreny l’art per sota i el tanca formant una gran bossa. En aquest moment, si l’art no s’ha estripat en topar amb algun obstacle, el peix ja ha quedat atrapat. Ara comença la feina més lenta i penosa, que comença amb la maniobra de pujar la cinta a bord amb l’ajut dels grans llevadors. Mentrestant, el bot de llum surt del cercle. Quan s’ha llevat pràcticament tota la cinta i ja es veu el peix a flor d’aigua, el bot de llum es posa paral·lel a la barca de l’art i amb el mànec d’un gran salabre (cistell fet de xarxa amb un pal llarg) va passant el peix que hi ha a la bossa de cinta que queda, cap a la barca de l’art, on els mariners el van posant en caixes per després portarlo a vendre.