Almadrava

Dins el grup d’Arts de parada es troba l’almadrava. És un dels arts de pesca més antics i més grans dels emprats per capturar tonyines i altres peixos pelàgics, aprofitant les seves migracions de l’Atlàntic a la Mediterrània per reproduir-se.

Les almadraves estaven constituïdes per una paret i una cambra de xarxa rectangular on anaven a parar desorientats. Es deixaven sempre parades o calades al mar, com una gran trampa, durant tota la temporada de pesca (des de març fins a octubre), esperant el pas dels túnids, on anaven a parar desorientats. Eren visitades diàriament per retirar el peix que haguessin atrapat, i renovant les peces que es podien fer malbé.

Per calar-la es comença estenent els cables, subjectant-los mitjançant ancores i flotadors, i després es van posant les diferents xarxes que formen el cos principal i, finalment, la cua i els revolts.
El patró de pesca de l’almadrava, anomenat arraix (segons sembla procedent de l’àrab Al Rais) era qui cuidava la instal·lació i conservació de l’ormeig. Repassava que les xarxes no fossin malmeses pels temporals, i també vigilava el peix tancat i li facilitava aliment, ja que les tonyines no podien passar més de tres dies sense menjar. Passat aquest temps, envestien fortament les xarxes i podien arribar a escapar-se.
El patró calculava els quintars de tonyines o d’altres peixos que hi havia dins, per tal de saber si compensarien les despeses que suposava fer una llevada per capturar-los, i avisava els pescadors i reservava el dia per evitar aglomeració d’embarcacions.
El moment de la llevada, es feia entrar les tonyines des de la càmera principal al cop, desplaçant una peça de xarxa transversal, tancant els peixos en un espai reduït de poc fons. Aleshores, des d’embarcacions al voltant, els pescadors anaven pujat els peixos a bord d’aquestes, mitjançant pals amb ganxos. Un home sol podia pujar tonyines de 15 a 60 kg de pes. Si era més grossa, fins i tot de 300 kg, la pujaven entre 4 marines. Era un espectacle extraordinari i ferotge.

Durant el primer quart de segle, aquesta pesca es va practicar a Roses, on ha deixat el topònim de la platja de l’Almadrava, i posteriorment, a cap de Terme, a prop de l’Ametlla de Mar, a l’indret conegut precisament amb el mateix nom. També n’hi ha a d’altres indrets de la costa espanyola, com Dènia, Castelló o Cadis.