Teranyina

Dins el grup d’Arts d’encerclament, s’anomenen també arts de llum els que atrauen el peix mitjançant focus lluminosos, com la teranyina.

Va ser introduïda a Catalunya cap a l’any 1910, originària del nord d’Espanya, i es va estendre ràpidament per tota la costa. És la pesca actual per al peix blau, si bé s’ha modernitzat el sistema de fer llum, i s’ha mecanitzat el procés de treure el peix amb els salabrets.

Es tracta d’una pesca nocturna que aprofita l’atracció que sent el peix blau per la llum. Per això es surt quan es fa fosc. 
Surten a pescar amb la teranyina dues embarcacions: Primer surt el bot de llums, més petit, que no s’atura fins que arriba al lloc de calar. El peix atret per la claror esclatant, es queda enlluernat i quiet. Mentrestant arriba la més gran, la que porta la xarxa, anomenada teranyina , i s’atura a prop.
Quan la llum ha atret prou peix, es fa la calada. La barca gran avança mentre els pescadors calen circularment la teranyina, empresonant la barca petita i el peix que hi ha al seu voltant, i lligant els caps de la teranyina a la barca gran. Tot seguit, estiren les sàgoles o caps de corda, i així la teranyina es converteix en una bossa, que priva el peix de fugir; aleshores, tirant la xarxa, la bossa arriba a l’embarcació. 
Si el peix pescat és petit, es treu per mitjà d’un salabret; si és gran, l’enfilen amb una fitora. Després es torna a calar la teranyina.
Des de mitjanit fina a la matinada, es fan quatre o cinc calades.

La teranyina es practica des del maig fins als darrers dies d’octubre. 
Es pesca sardina, verat, sorell, boga, visos i tota classe de peix de grandària regular.