Les soltes, juntament amb el tresmall o armallada i el bolero, són arts de fons, que estan formats per xarxes rectangulars que es deixen fondejades al mar perquè s’hi enredin els peixos.
Són xarxes d’emmallament, i com el seu nom indica es cala de manera que la xarxa no quedi tibant i així el peix s’embolica fàcilment a la malla. Són, sens dubte, les xarxes més senzilles en estructura de totes les emprades en arts de fons. Estan formades per una sola xarxa armada sobre dues ralingues, la de suro i la de plom, amb una separació entre ralinga i xarxa de 15 a 20cm, de fil més fort, muntada en banda a fi que les sacsejades dels peixos no trenquin la fina malla. L’armadora suposa un 60% de la llargada de la xarxa abans de ser muntada. Avui sol haver-hi dues mides de malla: una anomenada de roger i una altra anomenada de lluç.
Les soltes es calen cap a la caiguda del sol i a vegades a la matinada, i és normal llevar-les abans de la sortida del sol.
Generalment es calen en llocs nets, a profunditats situades entre les 30 i les 80 braces. El seu ús, actualment, s’ha restringit bastant. La seva mida oscil.la entre els 50 i els 60 metres de llargària i de 2 a 5 d’alçada, una vegada muntades, amb molt de bos.
També s’anomenaven verateres les que servien per a per a verats, bogueres les que es calaven per a boga, i lluceres per a lluç. També s’agafen llobarros i rogers.